Fins sempre

Estimats Luismi,

contertulians i

“xatistes”




Han sigut uns mesos molt agradables els que he pogut compartir amb vosaltres.

Agradables, interessants, reveladors.

Agradables per com m’ho he passat de bé.

Interessants perquè he aprés molt de vosaltres i amb vosaltres.

Reveladors perquè he descobert que en general pensem més o menys igual del mateix, amb tots els colors i matisos necessaris, però en essència, tenim les mateixes preocupacions.

Reveladors també perquè he descobert que els temes de què opineu en la tertúlia i a través del xat, temes sempre de l’actualitat, la profunditat amb què es tracten eixos temes, la frescor de les opinions no mediatitzades, pròpies de cada un de vosaltres, inclús l’humor amb què es tracten, pertanyen només a l’esfera del programa.

En el dia a dia, excepte alguna excepció, amb els vostres amics més pròxims, no tracteu, no teniu l’oportunitat d’expressar d’esta manera vostres opinions, encara que en el xat, tots sapiem els que som els uns i els altres, no és el mateix, el xat ens permet eixe puntet d’anonimat necessari per a llançar-nos amb la nostra opinió.

Només hi ha quelcom que no m’ha agradat i que, com està en la meua mà evitar-ho, ho solucionaré durant l’estiu.

Lunes s’ha convertit en tema de la pròpia tertúlia, amb un protagonisme impropi en el xat i això suposa una interferència en la funció ideal del mateix: “aportar opinió, punts de vista, matisos, complementar la informació, etc., del tema que s’està tractant en la tertúlia”

Com ja sabeu, Lunes no existix, no té sexe ni edat, tampoc cara, encara que li la demanara prestada a Garfield. Però Lunes sempre estarà més prop del “Coyote” que del “Correcaminos”.

Tot el que sap de vosaltres, li ho heu comptat vosaltres mateixos i la resta prové d’una bona busca en google.

Ha sigut un plaer irrepetible. Que passeu un bon estiu i fins sempre.

Lunes